Així és la vida!

1

Original Campanya Sanitària  «Així és la Vida» del Col·legi de Metges de Bizkaia (CMB)

Una iniciativa que alerta sobre l’excessiva medicalització de la vida. El CMB ens convida a aturar-nos a pensar si no estarem, entre tots, contemplant algunes situacions normals, producte del fet de viure, com si fossin malalties.

S’entén com medicalització el “procés de convertir situacions que han estat sempre normals en quadres patològics i pretendre resoldre, mitjançant la medicina, situacions que no són mèdiques, sinó socials, professionals o de les relacions interpersonals”.

Utilitzant un video musical com a principal eina de comunicació, els metges i metgesses de Bizcaia volen incidir sobre l’excessiva medicalització que estem fent actualment de la vida. “Així és la Vida”, una iniciativa en clau d’humor, respecte i proximitat.

Es presenten, a través de les històries que es relaten en el videoclip, quatre exemples molt habituals de medicalització de la vida. L’objectiu és ajudar-nos a considerar si en alguna ocasió, haurem pensat si estem malalts quan en realitat el que ens passava era la conseqüència natural del fet de viure amb les seves alegries i les seves penes.

S’aborda les quatre qüestions que descriu la cançó:

1.- La gestió de les pèrdues
2.- Els riscos de consultar al Dr. Google
3.- La medicalització en la dona i en la infància
4.- La medicalització en les persones majors.

Que podem fer davant la medicalització de la vida?: 

-Acceptar que la malaltia, el dolor i la mort formen part de la vida i que hi ha moltes incomoditats i problemes que no son malalties. 

-Que la medicina i la tecnologia tenen poders limitats i no poden solucionar molts problemes (malalties cròniques, malalties mortals, etc), que moltes decisions mèdiques son preses en la incertesa i han de ser preses conjuntament amb el malalt informat, que la medicina no pot tractar problemes socials i d’altres camps. A mes, moltes accions mèdiques suposen riscos i d’altres son innecessàries. 

-Cal no confondre malaltia com oposat a salut, la salut es una responsabilitat personal i depèn mes de la manera de viure i treballar que no dels serveis sanitaris. Ens cal treballar per l’autonomia, amb solidaritat i gaudint de la vida i del que tenim. 

-S’ha de donar poder als ciutadans com a primer pas per retorna’ls-hi la responsabilitat de la salut, però també donar formació i responsabilitat en els nous valors per no reproduir el model medicalitzat: salut com autonomia i responsabilitat personal i col·lectiva, equitat, sostenibilitat i actuació des de la ciutadania en tots els determinants de la salut. 


Lletra:

Me he levantado con muchos mocos,
con estornudos y lagrimeo.
No tengo claro si esto es muy grave,
buscaré en Google a ver qué tengo.

Oiga doctora, hágame pruebas, 
porque que he leído que hoy me muero.
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo mi sufrimiento.

Así es la vida, nos pasa a todos
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

La menopausia se está acercando,
tendré sofocos , dormiré menos.
¿Osteoporosis? ¡Cuánta amenaza!
Y, ¿si me rompo? Y, ¿si me quiebro?

Oiga doctor, ¿estoy enferma 
o esto es normal en el climaterio? 
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo mi sufrimiento. 

Así es la vida, nos pasa a todos,
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

Mi novia dice que se ha acabado, 
que no me quiere, que aquí me quedo.
Tengo mareos, visión borrosa, 
y un bajonazo que no me tengo. 

Oiga doctor, es que esta “depre”
me está matando, esto es muy serio.
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo, mi sufrimiento. 

Así es la vida, nos pasa a todos,
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

Me veo arrugas, doble barbilla
y mi marido no tiene pelo.
Hay facultades que hemos perdido 
y lo que sube es sólo el peso.

Oiga doctora, ¿somos mayores
o es verdad que estamos enfermos?
Denos pastillas, un tratamiento,
que cure hoy mismo, este sufrimiento.

Así es la vida, nos pasa a todos
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Medicalització, Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s