Recomanacions per ajudar als fills en casos de divorci

2.jpg

Font original del CSMIJ (Centre de Salut Mental Infanto juvenil de Cornellà)

4

Els nens que viuen una situació de divorci entre els seus pares acostumen a passar per moments d’ansietat i estrès. No obstant, moltes d’aquestes dificultats es poden evitar si els pares i familiars segueixen les següents recomanacions:

  1. El pare i la mare han de poder pensar que l’exparella no desapareix després del divorci. El pare i la mare continuen essent el pare i la mare dels fills comuns. Un i altre hauran de seguir comunicant-se i relacionant-se durant els propers 10-15 anys, fins que els fills siguin grans. Com abans normalitzin la relació entre ells millor serà per als fills i per a ells mateixos. 
  1. La mare i el pare han d’evitar parlar malament de l’altre progenitor, desautoritzar-lo, denigrar-lo o insultar-lo en presència dels fills. Els nens necessiten tenir dintre seu una bona imatge d’ambdós pares per aconseguir una bona autoestima i un desenvolupament psicològic.

A més a més, els fills que no veuen respecte entre els seus pares no aprenen la importància que té, sempre, el respecte cap als altres.

Els pares també han de procurar que les seves pròpies famílies extenses (avis, tiets, etc.) i amics ,no desacreditin, ni critiquin, ni faltin al respecte a cap dels pares en presència dels fills.

  1. És absolutament perjudicial utilitzar els nens com a missatgers. La comunicació ha de ser directa entre els pares, mai a través dels fills. Si la comunicació verbal és difícil s’ha de recórrer a vies alternatives de comunicació: whatsapp, missatges de text, correus, fax, etc. La comunicació ha de limitar-se a la informació relativa als fills, evitant tota mena de recriminacions, retrets o qüestions que no venen al cas. La comunicació entre els pares serà necessària durant molts anys, per tant és recomanable que s’estableixi i s’organitzi com abans millor. 
  1. Tant el pare com la mare han d’aprendre a contenir els empipaments que sorgeixin entre ells i contenir la seva ira davant dels seus fills.  Els nens que són testimonis de violència física, verbal o psicològica entre els seus pares, pateixen molt, donat que ells estimen i necessiten a ambdós pares. La violència domèstica té greus conseqüències per a la salut física i mental dels fills. 
  1. És desitjable que els pares siguin flexibles amb el règim de visites acordat o assenyalat al conveni. Però en cas de conflicte s’ha d’acomplir rigorosament amb les clàusules del conveni. Es poden alleujar o prevenir molts moments d’ansietat dels nens si es tenen en compte dates importants per a ells, com ara, aniversaris,festes familiars, etc. 
  1. A l’hora de programar activitats extraescolars s’ha de comptar amb el règim de visites propi i si aquestes activitats afecten els dies en què els fills estan amb l’altre progenitor. Aquestes activitats s’han de consensuar prèviament amb ell o ella. 
  1. El pare que està amb els fills ha de facilitar la comunicació telefònica amb l’altre progenitor quan els fills ho sol·licitin. Aquestes trucades s’han de fer amb freqüència i horaris adequats. Respecte a la freqüència, es considera suficient un cop durant el cap de setmana, i en períodes de vacances, una trucada cada dos, tres o quatre dies. 
  1. És perjudicial interrogar als fills sobre la conducta o les qüestions personals de l’exparella ja que no s’ha de violentar als fills amb qüestions que només pertoquen als adults. Tampoc  s’ha de forçar un interrogatori sobre les activitats que han fet amb l’altre progenitor, doncs això els genera tensió i malestar. 
  1. És important cuidar els moments de traspàs entre ambdues famílies; són moments estressants pels fills. Els nens sempre necessiten un temps d’adaptació després del canvi d’una casa a l’altra, temps que oscil·la entre uns minuts i hores. Durant aquest període d’adaptació és normal que es mostrin tristos o irritables amb el pare o la mare que els rep. 
  1. No s’ha d’informar als fills de les qüestions econòmiques (si es passa o no la manutenció, extres, hipoteques, etc.) ni judicials, que tinguin els pares entre ells. Aquesta és una informació innecessària i que els generarà tensió. Els nens viuen més tranquils i es poden centrar en les seves qüestions si els adults no els fiquen en els seus problemes. 
  1. No s’ha de fer còmplices als nens de secrets (p.e. “no li diguis al teu pare/mare”), això els posa en el compromís d’haver d’ocultar coses o de mentir a l’altre progenitor.  A més els crea por a dir a dir el que pensen.

Material per imprimir

4

RECOMANACIONS PER AJUDAR ELS FILLS EN CASOS DE DIVORCI

Aquesta entrada ha esta publicada en Divorci, Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s