Fascitis plantar

Resultado de imagen de fascitis plantar

La fascitis plantar és una inflamació d’una membrana o banda de teixit connectiu anomenada fàscia, que es troba a la planta del peu i que va des del calcani fins a les falanges proximals. El símptoma més característic d’aquesta lesió és la presència de cremor o dolor agut en la inserció de la fàscia (zona interna del taló) sobretot en llevar-se al matí, després d’una llarga estona assegut o en pujar escales. En començar a caminar, normalment, es redueix l’índex de dolor.

1

En els esportistes, el dolor apareix després de l’activitat física, i en cas de no tractar la fàscia en estadis incipients, pot arribar a limitar la vida esportiva. De fet, si el dolor persisteix, augmenta d’intensitat cada vegada més, arriba a abastar tot el recorregut de l’arc plantar i triga més a desaparèixer.

 Les causes que afavoreixen l’aparició d’una fasciïtis plantar són:

  • a) La morfologia del peu (peus plans, peus buits, valgs, etc).
  • b) Una deambulació patològica o una trepitjada incorrecta.
  • c) L’escurçament de la musculatura posterior de la cama.
  • d) Calçats inadequats (talons alts, calçats no estabilitzadors de la zona posterior del peu, etc).
  • i) Sobrepès.
  • f) Canvis bruscs d’activitats diàries.

S’ha de diferenciar entre l’esperó calcani i la fasciïtis plantar. L’esperó calcani és una calcificació de la inserció en el taló, mentre que la fasciïtis és causada per una inflamació sense necessitat que vagi acompanyada d’un esperó de calcani. Per al contrari també es troben, de forma aleatòria, esperons de calcani en imatges radiològiques encara que el pacient no hagi sofert amb anterioritat cap mena de dolor.

El diagnòstic es basa en l’examen físic, l’estudi de la trepitjada i una valoració radiològica, si escau.

El tractament de la fasciïtis plantar en les primeres fases consisteix en fàrmacs antiinflamatoris i analgèsics, així com exercicis d’estiraments del tendó d’Aquil•les, bessons i de la fàscia. L’estirament de la fàscia influeix en el joc de les articulacions, així com en els diferents plans de moviment. Les adherències de les capes que formen la fàscia provocaran dolor i disminució de la mobilitat. Aquestes són típiques per traumatismes, lesions o iatrogènies postquirúrgiques o bé per sobrecàrregues i hiperactivitat.

Per obtenir un major estirament , és ideal estirar en diferents plans, ja que la fàscia travessa diferents plans. Cal pensar que la fàscia conté gran quantitat de col•lagen i aigua, cosa que provoca una capacitat viscoelàstica més sòlida o més líquida en determinats moments. Això variarà en funció de la temperatura. Per exemple, en llevar-nos al matí, la fàscia es comporta com un sòlid perquè la nostra temperatura és més baixa. Després de preescalfar o passejar una estona, la temperatura corporal augmenta amb la qual cosa la fàscia es transforma més en un líquid i és més elàstica.

Els estiraments bàsics són els següents:

1) Estirament amb una tovallola:

Ens col•loquem asseguts a terra, amb el tronc alçat, les cames estirades i els peus rectes. Col•loquem la tovallola a l’alçada del coixinet plantar (metatars) i el pacient tiba de tots dos extrems de la tovallola cap a si mateix. S’ha de mantenir la tracció entre 15 i 30 segons. S’ha de realitzar aquest exercici deu vegades.

2) Ús d’ampolla o llauna com a corró:

Imagen relacionada

Es fa rodolar l’ampolla o la llauna sota el peu nu cap endavant i cap endarrere. Utilitzeu una ampolla o una llauna acabades de treure del congelador per aplicar fred simultàniament.

3) Càrrega sobre una cama:

Ens recolzem de forma unípeda sobre el peu afecte de fascitis i ajudant-nos a mantenir l’equilibri, ens posem de puntetes. Una vegada estem de puntetes, descendim el taló lentament fins que torni a tocar a terra. Se sol realitzar unes deu vegades aproximadament.

4) Estirament del panxell:

Recolzant les mans en una barra o una paret, col•loquem la cama a tractar en posició estirada de manera que la superfície plantar del peu toqui totalment a terra (no ha de perdre contacte amb el terra durant l’exercici). Flexionem lleugerament l’altra cama i ,tot seguit, desplacem el cos cap endavant per aconseguir una tracció del panxell. Mantenim la posició de màxima tibantor del genoll durant deu segons. Repetim l’exercici deu vegades.

5) Estirament en graó o taula inclinada:

Recolzant un dels peus en una taula inclinada, flexionem el genoll de l’extremitat contrària a la que volem estirar. Pressionem el taló cap avall amb l’extremitat a estirar durant un minut. Repetim aquest exercici unes cinc vegades.

En fases més avançades en les quals el dolor augmenta de freqüència i d’intensitat, podem recórrer a les infiltracions o bé a la cirurgia com a última opció en cas de fascitis plantar crònica o greu.

En definitiva, realitzar escalfaments i estiraments específics per a la planta del peu així com un estudi de la trepitjada, és una bona prevenció enfront de la fascitis plantar.

Resultado de imagen de ejercicios para la fascitis plantar

Resultado de imagen de ejercicios fascitis plantar

Resultado de imagen de ejercicios fascitis plantar

TRAUMATOLOGIA HELLIN

MES XERCICIS PER LA FASCITIS PLANTAR

 

I més……

2  3  4

5  6  7

.

.

.

.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Fascitis plantar, Sense categoria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s