Anàlisi de la Glucèmia Capil·lar

Libreta control diabetes. Original de forumclinic.org

Per què?

És la tècnica que permet conèixer el nivell de la glucosa en sang. Cal diferenciar entre autoanàlisi (realitzar la tècnica de manera correcta i anotar el valor a la llibreta control) i autocontrol (saber interpretar els valors i poder fer modificacions en la pauta de tractament). Les dues actuacions van dirigides a aconseguir i mantenir el millor control possible, una hemoglobina glicada (HbA1c) inferior al 7% o el valor indicat per a cada persona, amb el mínim d’hipoglucèmies. Per aconseguir una HBA1c inferior a 7% es recomana uns valors de glucosa aproximats de:

  • Abans dels àpats: entre 80 i 120 mg/dl
  • 2 hores després del àpats inferiors a 180 mg/dl

Quants controls?

Depenent del tractament actual i la seva situació clínica cal pactar el número de controls amb el seu equip de salut. Es poden indicar abans dels àpats o 1-2 hores després de l’inici.

Com?

La tècnica requereix una bona higiene de mans i seguir les instruccions de cada aparell. Si manca una bona higiene, pot donar resultats erronis. La millor higiene és el rentat de mans.

Amb l’objectiu de facilitar, a les persones amb diabetis, les llibretes de control per al registre de la gucèmia capil.lar, dosis de la insulina o pastilles, l’equip de diabetis de l’Hospital Clinic ha realitzat 3 formats aptes per al registre de 2 setmanes de controls i en els que també pot registrar la seva pauta de tractament.

Fulls d´autoanàlisi

2

 

Pot realitzar la descàrrega seleccionat el format més adequat per a vostè.

Font original de la web www.forumclinic.cat/diabetis

Anuncis
Publicat dins de Glucèmia Capil·lar, Hipoglicemies | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Recomanem aquesta App: iVacunes!

 

Resultat d'imatges de App iVacunes

Ja està disponible l’app que permet millorar el seguiment i el control del calendari de vacunacions i registrar el calendari de cadascun dels membres de la família.

1

A l’app també s’hi pot consultar:

  • El calendari de vacunes oficial del Departament de Salut
  • Informació sobre cada vacuna
  • La data en què s’han de posar les properes dosi (que l’app la calcularà en funció de l’edat de les persones que informeu a l’app)
  • Informació de les malalties que estareu protegits amb una correcta vacunació.
  • A més de les vacunes sistemàtiques (aquelles que estan indicades per a tota la població, a partir de l’edat infantil, i que s’apliquen d’acord amb el calendari de vacunació vigent aprovat pel conseller o consellera de Salut) també hi ha informació de les vacunes no sistemàtiques (indicades per a determinades persones o sectors de població i en determinades situacions especials, per exemple les vacunes que s’administren quan es viatja).

L’app està promoguda per l’Agència de de Salut Pública de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació TIC Salut i Sanofi Pasteur MSD, SA.

Resultat d'imatges de App iVacunes

Per descarregar-la buscar “ ivacunes” a:

Versió per a ANDROID

Versió per a IOS

Publicat dins de Sense categoria, Vacunes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte

COLON

 

 

 

 

 

 

 

Des de finals del mes de maig ha començat la segona volta del Programa de detecció del càncer de còlon i recte.

Aquest és un dels més freqüents entre els homes i les dones de més de 50 anys. La majoria de vegades es desenvolupa a partir de petites lesions ( pòlips) de l’interior del còlon o intestí gros, que poden acabar transformant-se en un càncer. Si es detecta a temps, és més fàcil de tractar.

El Programa s’adreça a tots els homes i dones entre 50 i 69 anys i consisteix a fer-se, cada dos anys, una senzilla prova a casa per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang que no es veuen a simple visita.

Com puc participar-hi?

Rebreu una carta amb les instruccions que heu de seguir per fer la prova. El resultat us serà comunicat per correu o per telèfon en unes setmanes.

I un cop feta la prova?

Si el resultat de la prova es troba dintre de la normalitat, és molt poc probable que tingueu un càncer de còlon i recte. Tot i així, si teniu molèsties heu de consultar al vostre metge. Passats dos anys, un tornaran a oferir fer la prova fins els 69 anys.Si es trobessin  indicis de sang, és probable que tingueu una lesió benigna. Davant d’aquest resultat, us proposaran fer-vos una colonoscòpia, que és una exploració a l’interior del budell.Poseu-vos en contacta amb el Programa si…Heu estat diagnosticat d’alguna malaltia de còlon i recta, si teniu una colonoscòpia feta en els darrers 5 anys o si teniu antecedents familiars de càncer de còlon i recte. En aquests casos, és important que abans de participar ens ho comuniqueu per telèfon o correu electrònic.

Podeu visualitzar el vídeo.

 

Per més informació, aquí.

.

.

 

Publicat dins de Càncer de còlon, Sense categoria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Per una revetlla saludable i segura

Resultat d'imatges de profesor medico

Ara que arriba la calor i entrem en època de revetlles, des de  l’EAP Lluís Millet volem que gaudiu de la festa  amb seguretat. Amb aquest motiu volem donar-vos uns consells bàsics per tenir en compte.

Via: @salutgeneralitat

Foto: guiaderoses.net

 

Consells per passar una bona revetlla amb precaució:

  • Compreu els productes pirotècnics en establiments autoritzats.
  • Utilitzeu la pirotècnia de forma segura. Seguiu les normes de seguretat del fabricant de l’article pirotècnic i no manipuleu el contingut ni l’estructura original dels petards, perquè es podrien provocar explosions sobtades.
  • Assegureu-vos que els nens només utilitzen productes pirotècnics apropiats a la seva edat i sempre sota la supervisió d’un adult.
  • No guardeu els petards a les butxaques.
  • No llenceu petards contra ningú.
  • No llenceu ni manipuleu petards des dels balcons, finestres, patis interiors ni des de vehicles en moviment.
  • No encengueu petards dins de casa.
  • No llenceu coets a menys de 500 metres de les zones boscoses ni en aglomeracions de persones.
  • No disposeu els coets en diagonal ni en contra del vent.
  • No aguanteu petards amb les mans ni els poseu a prop de la cara ni del cos.
  • Utilitzeu un llançacoets.
  • Utilitzeu mitjans segurs per encendre els productes pirotècnics com poden ser  les metxes. Encengueu sempre la metxa per l’extrem per tenir temps d’apartar-vos.

En cas d’emergència, truqueu al telèfon 112. Font: Revetlles amb precaució

Imatge relacionada

Si voleu més informació sobre com gaudir d’aquestes festes protegint la vostra salut de lesions i intoxicacions, és important que seguiu alguns consells i cliqueu a Com gaudir de la revetlla de Sant Joan amb seguretat!

Bona revetlla a tothom!!

Publicat dins de Sense categoria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El PSA? Si només és una anàlisi…

5

Resum:

La decisió de fer-se o no un PSA (prova que s’utilitza per diagnosticar el càncer de pròstata) és molt important. Hi ha qui pensa que és “només una anàlisi”, però el cert és que una vegada hem decidit fer-lo ens fiquem en una roda de conseqüències imprevisibles.

1

“Bon dia, doctor, venia per això de mirar-me la pròstata”. Aquesta pot ser la frase estàndard d’un pacient home de més de 50 anys que acudeix a la consulta sovint induït per algun familiar o amic. Li preguntem sobre els possibles símptomes i ens trobem amb un home que no té cap simptomatologia i que acudeix bàsicament per la prevenció del càncer de pròstata. L’expectativa, sovint resignada, del pacient en aquest moment és que li practiquem sense dilació un tacte rectal i li demanem una anàlisi anomenada PSA.

Cal fixar-se en la cara de sorpresa, agraïda, del pacient quan li diem que el tacte rectal no l’utilitzem per estudiar la pròstata en un pacient sense símptomes, i que la prova del PSA no està clar que tingui més benefici que risc. Atesa la incertesa que hi ha sobre això, li lliurem un document informatiu (instrument d’ajuda a la decisió) perquè disposi de la informació adequada i decideixi ell si vol o no vol fer-se l’anàlisi.

Però… com pot ser que una activitat preventiva diguin que potser no té benefici? Difícil resposta. Anar “en contra”, aparentment, del “millor prevenir que curar” és complicat, per una part perquè és anar a contracorrent, però sobretot, perquè és molt difícil d’explicar… i de comprendre. Intentarem fer-ho en aquestes poques línies. El plantejament del diagnòstic precoç del càncer de pròstata (de fet, del càncer en general) es fonamenta en la idea que qualsevol càncer que trobem, com abans sigui millor, ja que tenim més possibilitats d’aplicar un tractament curatiu. Però la medicina no és una ciència exacta, les malalties no tenen un comportament que sempre es pugui predir, i és per això que aquesta idea de la prevenció que resulta tan senzilla i clara ensopega, en la pràctica, amb alguns aspectes que condicionen totalment la seva aplicabilitat.

El càncer de pròstata està present en molts homes. Molts més dels que ens pensem. Així, sabem que més del 40% dels homes entre els 40-49 anys, i més del 70% en homes de 70 a 79 anys tenen un càncer de pròstata. Però la majoria d’aquests càncers mai es desenvoluparan i gran part d’aquests homes moriran de qualsevol altra cosa sense que el seu càncer s’hagi desenvolupat mai. De fet al nostre país s’estima que de 40 homes que moren, 39 ho fan per altres causes.

Per diagnosticar el càncer de pròstata s’utilitza una prova que s’anomena PSA. El PSA es determina mitjançant una simple anàlisi de sang. El resultat del PSA no és un SÍ o NO, és una xifra determinada, i per acord d’experts es decideix que a partir d’un determinat nivell es considera elevat (sospitós de càncer) i per sota d’aquest nivell la xifra es considera normal. Però en la pràctica hi ha molts homes que tenen un PSA alterat i no tenen càncer i molts que tenen un PSA normal i sí que tenen un càncer. Hi ha un bon enrenou. Per això, Richard Ablin, el descobridor del PSA, en una entrevista publicada al New York Times el 2010 deia que el PSA era un desastre de salut pública.

Així doncs, què passa quan apliquem la prova? Doncs que trobem sovint un PSA elevat (sospitós) en homes que no tenen càncer (és el que s’anomena un fals positiu). I què passa amb aquests homes? Se’ls hi realitza una biòpsia de pròstata que sortirà negativa, atès que són falsos positius, però no hi ha manera de saber si estem davant d’un pacient que no té càncer o és que en els diferents punts de la pròstata on s’ha fet la biòpsia a l’atzar, no l’hem pogut localitzar. Ja tenim un greu problema d’incertesa i angoixa… que no sabem quan s’acabarà.

“Però els que tenen un PSA normal almenys estaran tranquils”, podem pensar. Doncs tot el tranquils que puguin estar sabent que en més d’un 10% dels homes de més de 50 anys que tenen un PSA normal hi trobaríem un càncer de pròstata si féssim una biòpsia.

Per tant, moltes persones no desenvoluparan mai el càncer, però si el busquem, el trobarem en molts casos i no sabem distingir bé els que es desenvoluparan d’aquella majoria que mai donaran problemes. Conclusió, els tractarem a tots i tots rebran els efectes secundaris dels tractaments (incontinència urinària i impotència sexual). En realitat haurem “curat” a molts homes d’una malaltia que mai haurien tingut.

“Però almenys haurem salvat als que sí que desenvoluparien un càncer”. Bé, doncs actualment, ni tan sols això està clar. Els estudis posen en dubte que el fet d’anticipar el diagnòstic millori de manera clara els resultats. Pot resultar sorprenent, però això és el que conclouen la majoria dels estudis que s’han fet. En el fons, quan ens decidim a fer-nos el PSA estem fent com a la pel·lícula “Salvar al soldado Ryan“, ens embarquem en un escamot que ha de córrer un gran risc (els efectes secundaris de “curar” una malaltia que mai tindran) per mirar de salvar una vida. Però el cert és que no sabem si som nosaltres el Ryan, i ni tan sols està clar que el Ryan es pugui salvar.

Això doncs, la decisió de fer-se o no un PSA és molt important. Hi ha qui pensa que és “només una anàlisi”, però el cert és que una vegada hem decidit fer-lo ens fiquem en una roda de conseqüències imprevisibles. Si no volem entrar en la roda, ho hem de decidir abans de fer l’anàlisi, després ja no hi som a temps.

Font original: Dr. Josep Casajuana

DOCUMENTACIÓ D´AJUT

2

Per ajudar a prendre aquesta decisió s’han desenvolupat instruments informatius específicsEl lector interessat en pot trobar enllaços a:

 

– Decisions Compartides

– Diagnòstic precoç del càncer de pròstata

– Alliberats del PSA

– El uso del “PSA” en el cribado del cáncer de próstata

– PSA? Realment serveix?

Publicat dins de PSA | Deixa un comentari

L’electrocardiograma

En ocasions els professionals sanitaris demanen que ens facin un electrocardiograma, i moltes vegades us pregunteu què és aquesta prova. Amb aquest article us explicarem detalladament què és, per a què serveix i quina preparació requereix.

Què és?

L’electrocardiograma és una prova indolora que registra l’activitat elèctrica del cor. Es tracta d’una representació gràfica de la contracció cardíaca per la qual s’empren elèctrodes que capten, amplifiquen i registren sobre un paper mil·limetrat els senyals del batec del cor.

Per a què serveix un electrocardiograma?

L’electrocardiograma ofereix dos tipus d’informació: l’impuls del cor, el temps de transmissió d’aquest impuls i les seves possibles irregularitats, així com la forma que permet deduir si hi ha alteracions en el múscul cardíac i les seves cavitats.

Aquesta prova diagnòstica a més és útil per:

  • Estudiar la regularitat dels batecs, descartar arítmies.
  • Conèixer l’efecte que certs medicaments tenen sobre la velocitat de transmissió de l’impuls o sobre la contracció.
  • Saber la grandària de les càmeres o la variació en el gruix de les parets.
  • Detectar possible dany al cor (angina de pit, infart…).
  • Comprovar el funcionament dels dispositius reguladors de l’activitat cardíaca (marcapassos…).

Quina preparació requereix?

Per tal què l’electrocardiograma es pugui realitzar correctament, cal que seguiu aquestes recomanacions:

  1. Dutxar-se i no posar-se crema corporal el mateix dia de la prova.
  2. No portar joies metàl·liques, ja que interfereixen amb els elèctrodes.
  3. Si porteu audiòfon, cal retirar-ho en el mateix moment.
  4. No realitzar cap activitat física intensa 2 hores abans de la prova.
  5. Prendre la medicació habitual.
  6. És recomanable no fumar ni prendre begudes excitants (cafè, te, begudes energètiques, begudes amb cafeïna…) una hora abans de la prova.

Com es realitza?

Per a la seva realització la persona s’estira panxa amunt en una llitera, amb el pit descobert. Cal que els turmells siguin accessibles per la qual cosa no han de portar mitges ni botes.

Es posen 6 elèctrodes, com pegats o adhesius, a la part anterior esquerra del pit, un elèctrode amb pinces a cada turmell i un a cada canell.

ECG-Colocación-Electrodos

De vegades cal netejar amb alcohol, o fins i tot rasurar, la zona on es posin els adhesius per facilitar la conducció a través  dels elèctrodes.

Finalment, es connecten uns cables als elèctrodes i aquests a l’aparell de l’ ECG. La recollida del registre dura pocs segons en què cal romandre quiet i sense parlar, encara que es pot respirar amb normalitat.

Un cop realitzat l’electrocardiograma no caldrà que demaneu hora amb el vostre metge de referència, si hagués qualsevol alteració es posarà en contacte amb vostè.

Electrocardiograma (català)

Electrocardiograma (castellano)

Publicat dins de Prova complementària | Etiquetat com a | Deixa un comentari

XVIII Setmana sense fum!

 

  foto

L´Equip d´Atenció Primària Lluís Millet participa en la XVIII Setmana sense fum 2017!

.

La Setmana Sense Fum és una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC) i CAMFiC a Catalunya, que durant els últims anys ha organitzat el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya (AIFICC, CAMFiC i ASPCAT).

L’objectiu de la Setmana Sense Fum és sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum i el lema per aquest any 2017 és: Menys fumar i més caminar.

Amb la intenció d’aconseguir la major difusió d’aquesta XVIII Setmana Sense Fum s’han editat alguns materials: pòster específic de la #ssfcat17, propostes d’activitats, guies d’ajuda per deixar de fumar, recepta de consell i punts de llibre. Tots aquests materials i més informació es podrà descarregar per tal de fer la màxima difusió a través de les xarxes socials.

Publicat dins de Tabac | Etiquetat com a | Deixa un comentari

EXERCICIS PER A LA GONÀLGIA

1

 

La gonàlgia (mal de genoll) suposa el 3% de les consultes efectuades als centres d’atenció primària i el 13% dels processos de rehabilitació. La causa més freqüent és l’artrosi, patologia que pateix un 10,2% de la població adulta. La gonàlgia és un dels motius més freqüents de cirurgia programada, amb les conseqüents despeses tant directes (per l’elevada utilització de recursos sanitaris) com indirectes (per les incapacitats laborals).

Aquí tenim 4 exercicis fàcils de realiTzar i que serveixen per enfortir els genolls i disminuir els dolors.

EXERCICIS PER A LA GONÀLGIA

2

Publicat dins de Rehabilitació | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

“Cuidem la teva seguretat, dona’ns un cop de mà”

Resultat d'imatges de seguridad del paciente

Des de l’Institut Català de Salut s’està impulsant aquesta campanya per promoure una actitud activa dels pacients davant de 5 situacions clau per a la seguretat com, per exemple, la presa de medicaments.

cuidem la teva seguretat

Promoure la seguretat dels pacients apoderant-los amb missatges clau. Aquest és l’objectiu de la campanya “Cuidem la teva seguretat, dona’ns un cop de mà” que es posa a disposició dels centres i serveis de l’ICS per conscienciar de la importància de la seguretat durant tot el procés assistencial.

La campanya és una adaptació d’una iniciativa d’Osakidetza-Servei Basc de Salut. En el cartell, s’informa sobre com actuar en cinc situacions clau per a la seguretat dels pacients.

Identifica’t. Ensenya sempre la targeta sanitària, el DNI o el passaport.

Coneix el teu tractament. Has de saber quins medicaments prens i com, quan i per a què els has de prendre. Demana el teu pla de medicació i porta’l a les visites que facis als centres sanitaris.

Verifica la documentació que se’t lliura. Comprova que hi consten correctament el teu nom i cognoms.

Si ets al·lèrgic, fes-ho saber sempre. Recorda-ho a les persones que t’atenen.

No et quedis amb dubtes. Consulta’ls amb els professionals perquè et puguis cuidar adequadament.

Publicat dins de Seguretat | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Sang en femta

Instruccions de recollida per a la determinació de sang en femta


La prova de detecció de sang oculta en femta

La prova de detecció de sang oculta en femta és una prova senzilla, que es fa a casa i que consisteix en recollir una petita mostra de femta que posteriorment s’analitza al laboratori.

Característiques

Material necessari: tub pla amb tap verd

1.- Manteniu el tub pla amb tap verd

2.- Desenrosqueu i traieu el tap de color verd del tub, que té unit un bastonet

3.- Feu les distribucions segons el video. Punxeu la femta amb la punta del bastonet, sis vegades en llocs diferents

4.- N´hi ha prou amb poca quantitat de mostra

5.- Poseu el bastonet verd dins del tub. Tapeu bé enroscant i agiteu-lo

6.- Guardeu el tub tapa dins la bossa verda i conserveu-lo a la nevera fins que el porteu al vostre ambulatori.

Aquesta prova No s´ha de fer durant els dies de la menstruació

 .
VIDIOTECA CAP LLUIS MILLET
Publicat dins de Sense categoria | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Gent activa: Gent feliç

Logo

Publicat dins de Activitat Física | Deixa un comentari

Ja coneixes la targeta cuida´m ?

tsi1

 

 

 

Aquesta targeta sanitària identifica aquelles persones que per les seves característiques clíniques específiques necessiten un conjunt d’actuacions diferenciades en la seva relació amb els professionals i els serveis sanitaris.

Identificar des del mateix moment d’accés als serveis de salut les persones amb la TSI. Cuida’m permet que siguin immediatament reconegudes per l’equip assistencial i se’ls pugui prestar una atenció diferenciada i més adaptada a les seves necessitats.

Objectius de la TSI Cuida’m

  • Millorar l’atenció amb un tracte més adequat i personalitzat  a les necessitats específiques que requereixen aquestes persones d’alta fragilitat relacional.
  • Afavorir la relació dels professionals amb aquestes persones i assegurar una comunicació més fluïda i precisa amb elles i amb els seus familiars o acompanyants.
  • Facilitar l’acompanyament per part de familiars o altres persones a les visites, l’atenció urgent, les proves diagnòstiques i els trasllats en ambulàncies, sempre que ho permeti la situació clínica.
  • Ajudar el pacient i acompanyants perquè puguin seguir de manera correcta les indicacions i els tractaments prescrits pels professionals

Aquests objectius faciliten:

  • La priorització en l’accessibilitat al sistema, com ara disminuir demores en les sales d’espera.
  • Facilitar l’acompanyament al pacient en les zones d’urgències o d’activitats diagnòstiques i l’acompanyament permament en els ingressos hospitalaris.
  • La flexibilitat en el temps dedicat a la consulta (amb la previsió d’un espai i un temps específics).
  • Facilitats en les consultes no presencials, en l’atenció domiciliària i en l’accés a l’hospital de referència en demandes urgents del SEM.
  • Les actuacions proactives del 061 CatSalut Respon.
  • L’atenció especial en el transport sanitari i l’acompanyament, si és necessari.

La TSI Cuida’m no comporta cap modificació en el dret a l’atenció ni al nivell de cobertura i no atorga als seus beneficiaris cap tipus de dret addicional.

Col·lectius als quals se’ls ofereix

Les persones amb les patologies o diagnòstics següents:

  • Demència (amb un nivell d’afectació cognitiu moderat, GDS a partir de 4).
  • Dany cerebral amb trastorn de la conducta.
  • Discapacitat intel·lectual (retard mental) greu i profunda.
  • Discapacitat intel·lectual (retard mental) lleu o moderada amb trastorn de conducta.
  • Trastorns de l’espectre autista (autisme)
  • Malalties minoritàries cognitivoconductuals de base genètica en l’edat pediàtrica amb trastorn de conducta.

Tramitació de la sol·licitud

La sol·licitud de la TSI Cuida’m la fan determinats professionals dels centres que es detallen a continuació, segons el model d’imprès vigent, bé a iniciativa pròpia o bé a  petició de la persona o del seu representant (familiar o tutor).

Diagnòstics principals Especialitats
Demències (GDS-FAST ≥ 4) Metges de família dels EAP
Neuròlegs i geriatres dels hospitals d’aguts
Neuròlegs i geriatres dels centres sociosanitaris
Dany cerebral amb trastorn de la conducta Metges de família i pediatres dels EAP
Discapacitat intel·lectual greu i profunda

i

Discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb trastorn de conducta

Psiquiatres i psicòlegs dels CSMA, CSMIJ i SESMDI
Neuropediatres dels CSMIJ
Pediatres dels EAP
Trastorns de l’espectre autista amb trastorn de conducta Psiquiatres dels CSMA, CSMIJ i SESMDI
Psicòlegs dels CSMA, CSMIJ i SESMDI
Neuropediatres dels CSMIJ
Metges de família i pediatres dels EAP
Malalties minoritàries cognitivoconductuals de base genètica en l’edat pediàtrica amb trastorn de conducta Neuropediatres dels CSMIJ i dels hospitals d’aguts
Pediatres dels EAP

La sol·licitud s’ha de trametre a la regió sanitària de la persona destinatària, on es farà el registre. En el termini màxim d’1 mes del registre, el destinatari rep la TSI Cuida’m al domicili d’enviament del Registre central d’assegurats.

Informació relacionada

Publicat dins de Targeta sanitària individual, Tràmits administratius | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Pediatria: Nota sobre Vitamina D

2

1.jpg

Fa pocs dies apareixia en premsa un titular dramàtic i alertant sobre la mort d’un nadó de pocs dies de vida a França, “després d’haver rebut una dosi de vitamina D”.

A l’espera d’examens anatomopatològics i forenses definitius que esclareixin la causa de la mort, les dades que es van difondre van ser la descripció d’un possible episodi d’ennuegament o sofocació posterior a l’administració d’una dosi de vitamina D a un nadó de pocs dies de vida, amb aturada cardiorespiratòria i mort.

En primer lloc, el producte en qüestió és “Uvesterol”, no comercialitzat al nostre país, i que ja ha estat anteriorment objecte d’estudi i vigilància per possible problema de dossificació amb la pipeta (i risc de sobredossificació).

En segon lloc, no és descartable la possibilitat que el nadó patís una malaltia de base no diagnosticada fins al moment, i que fos el motiu del fatal desenllaç.

ES MANTÉ la RECOMANACIÓ de l’APORT de VITAMINA D en forma de suplement en lactants segons la prescripció del vostre pediatre.

Equip de Pediatria EAP Lluís Millet

Publicat dins de pediatria, Sense categoria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Nutrició i Hàbits Saludables en Pediatria: Calci i Vitamina D (II)

8

FONTS  de  CALCI: 

 On podem trobar aquest mineral?:

  • Llet i derivats (per exemple, un got de llet conté uns 240mg de calci)
  • Peixos petits (en què l’espina es menja, per exemple sardines en llauna o seitons)
  • Vegetals* de fulla verda com bledes o cols
  • Soja*
  • Cereals *integrals, Llegums* i Fruits secs* (avellanes, nous, ametlles)

(*La biodisponibilitat del calci d’aquests aliments és menor: l’organisme absorveix pitjor el calci vegetal contingut en ells; de totes formes, també són un bon complement mineral per l’aport de ferro i fòsfor, entre altres qualitats nutricionals).

Així doncs, segons els requeriments per edat, caldria prendre unes 2-4 racions de làctics diàries. I 1 ració de làctic equival a:

1 got de llet ó 2 iogurts ó 40-60g de formatge curat ó 80-100g de formatge fresc.

Per exemple, per cobrir les necessitats bàsiques diàries de 800-1.000mg de calci en forma de productes làctics, prendríem:

1 tassa de llet (240mg) + 50g formatge tendre (230mg) + 2 iogurts (300mg) + 50g mató (300mg)

 

Ingesta de Vit. D:

9

La Vitamina D és un nutrient peculiar, doncs es pot sintetitzar endògenament (a la pell principalment, gràcies a l’exposició solar). Pocs aliments contenen Vit D de forma natural (alguns peixos blaus), per això els darrers anys han augmentat el número de productes enriquits o fortificats (com la llet).

Actualment es recomana l’aport de Vitamina D 400U/dia en lactants menors d’1 any d’edat i de 600U/dia  a partir d’aquesta edat.

Equip de Pediatria  EAP Lluís Millet

Publicat dins de nutricio, pediatria, Sense categoria | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Nutrició i Hàbits Saludables en Pediatria: Calci i Vitamina D (I)

23

Tant el Calci com la Vitamina D són nutrients essencials per  l’home, amb una funció determinant en la salut dels ossos. A més d’intervenir en el desenvolupament i manteniment de la massa òssia, el calci té moltes altres propietats beneficioses (millor control de la tensió arterial i del pes). La vitamina D, a més del seu paper en mantenir el balanç positiu de calci i repercussió en el metabolisme ossi, pot influir en el desenvolupament de patologies cròniques (com la diabetes tipus 1, la hipertensió arterial i el càncer).

El pic de massa òssia assolit a edats tempranes de la vida és un predictor de risc d’osteoporosi en l’edat adulta. Per tant, optimitzar des de la infància els factors modificables que puguin afectar la massa òssia (entre ells, l’aport de Vitamina D) és un clar objectiu de salut.

Ingesta de Calci per edat:

La llet materna és l’aliment ideal de forma exclussiva pel lactant dins els primers 6 mesos de vida i és la font òptima de calci. La biodisponibilitat del calci a la llet materna és superior a la de les fòrmules (per això el contingut de calci d’aquestes ha de ser major). S’estimen requeriments de calci en lactants menors de 6 mesos de 200-400mg de calci diaris i en lactants entre 6 i 12 mesos, de 600mg.

En nens entre 1 i 3 anys, es recomana la ingesta de 700mg de calci/dia, i en nens de 3 a 8 anys (prepuberals), de 1.000mg.

L’eficàcia de l’absorció de calci més gran és durant la pubertat (etapa de màxima mineralització òssia). La màxima aposició de calci s’obté amb ingesta de 1.300mg de calci /dia. És la recomanació en l’edat preadolescent i adolescent (de 9 a 18 (21) anys).

En adults, es recomana un aport diari de calci de 800-1.000mg; en embarassades i post-menopàusia, 1.200mg.

Equip de Pediatria EAP Lluís Millet

Publicat dins de nutricio, pediatria, Sense categoria | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Nova convocatòria del Grup Tabac (febrer 2017)

Resultat d'imatges de propera activitat sense fum

A partir del mes de febrer tornem a fer un nou grup de deshabituació tabàquica grupal.

Les visites seran els següents dies :

 2 de febrer  :  entrevista individual  per valorar inclusió en el grup

9, 16, 23 febrer, 2, 9, 26 de març  ( de 19 a 20 : 30h )

INFORMACIÓ DELS GRUPS DE TABAC

Si vols més informació clica: aquí

Resultat d'imatges de grup tabac

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Així és la vida!

1

Original Campanya Sanitària  «Així és la Vida» del Col·legi de Metges de Bizkaia (CMB)

Una iniciativa que alerta sobre l’excessiva medicalització de la vida. El CMB ens convida a aturar-nos a pensar si no estarem, entre tots, contemplant algunes situacions normals, producte del fet de viure, com si fossin malalties.

S’entén com medicalització el “procés de convertir situacions que han estat sempre normals en quadres patològics i pretendre resoldre, mitjançant la medicina, situacions que no són mèdiques, sinó socials, professionals o de les relacions interpersonals”.

Utilitzant un video musical com a principal eina de comunicació, els metges i metgesses de Bizcaia volen incidir sobre l’excessiva medicalització que estem fent actualment de la vida. “Així és la Vida”, una iniciativa en clau d’humor, respecte i proximitat.

Es presenten, a través de les històries que es relaten en el videoclip, quatre exemples molt habituals de medicalització de la vida. L’objectiu és ajudar-nos a considerar si en alguna ocasió, haurem pensat si estem malalts quan en realitat el que ens passava era la conseqüència natural del fet de viure amb les seves alegries i les seves penes.

S’aborda les quatre qüestions que descriu la cançó:

1.- La gestió de les pèrdues
2.- Els riscos de consultar al Dr. Google
3.- La medicalització en la dona i en la infància
4.- La medicalització en les persones majors.

Que podem fer davant la medicalització de la vida?: 

-Acceptar que la malaltia, el dolor i la mort formen part de la vida i que hi ha moltes incomoditats i problemes que no son malalties. 

-Que la medicina i la tecnologia tenen poders limitats i no poden solucionar molts problemes (malalties cròniques, malalties mortals, etc), que moltes decisions mèdiques son preses en la incertesa i han de ser preses conjuntament amb el malalt informat, que la medicina no pot tractar problemes socials i d’altres camps. A mes, moltes accions mèdiques suposen riscos i d’altres son innecessàries. 

-Cal no confondre malaltia com oposat a salut, la salut es una responsabilitat personal i depèn mes de la manera de viure i treballar que no dels serveis sanitaris. Ens cal treballar per l’autonomia, amb solidaritat i gaudint de la vida i del que tenim. 

-S’ha de donar poder als ciutadans com a primer pas per retorna’ls-hi la responsabilitat de la salut, però també donar formació i responsabilitat en els nous valors per no reproduir el model medicalitzat: salut com autonomia i responsabilitat personal i col·lectiva, equitat, sostenibilitat i actuació des de la ciutadania en tots els determinants de la salut. 


Lletra:

Me he levantado con muchos mocos,
con estornudos y lagrimeo.
No tengo claro si esto es muy grave,
buscaré en Google a ver qué tengo.

Oiga doctora, hágame pruebas, 
porque que he leído que hoy me muero.
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo mi sufrimiento.

Así es la vida, nos pasa a todos
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

La menopausia se está acercando,
tendré sofocos , dormiré menos.
¿Osteoporosis? ¡Cuánta amenaza!
Y, ¿si me rompo? Y, ¿si me quiebro?

Oiga doctor, ¿estoy enferma 
o esto es normal en el climaterio? 
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo mi sufrimiento. 

Así es la vida, nos pasa a todos,
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

Mi novia dice que se ha acabado, 
que no me quiere, que aquí me quedo.
Tengo mareos, visión borrosa, 
y un bajonazo que no me tengo. 

Oiga doctor, es que esta “depre”
me está matando, esto es muy serio.
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo, mi sufrimiento. 

Así es la vida, nos pasa a todos,
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

Me veo arrugas, doble barbilla
y mi marido no tiene pelo.
Hay facultades que hemos perdido 
y lo que sube es sólo el peso.

Oiga doctora, ¿somos mayores
o es verdad que estamos enfermos?
Denos pastillas, un tratamiento,
que cure hoy mismo, este sufrimiento.

Así es la vida, nos pasa a todos
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

Publicat dins de Medicalització, Sense categoria | Deixa un comentari

Felicitació del Nadal 2016

6

2016-12-16-photo-00000001Aquest any l´Equip D´Atenció Primària Lluís Millet t´obre les portes, ens presentem i volem compartir el Nadal amb tú. Volem que ens coneguis, que sàpigues qui som i volem cantar, volem ballar tots junts aquesta cançó.Amb alegria i afecte tots nosaltres us diem: que passeu molt bones festes i un feliç any nou! i que la vida us regali feina, amor, sort i salut.

Es desig sincer de tot l´equip de Lluís Millet.

 

Publicat dins de Sense categoria | 3 comentaris

Vómits en nens, quan consultar d’urgències

1

Com hem comentat a l’anterior entrada, el risc de deshidratació és més gran com més petit és el nen. Caldrà consultar d’urgències amb el vostre pediatre en cas que:

– el nen tingui menys de 3-6mesos d’edat i hagi vomitat dues o més preses seguides

– el nen vomita molt i no tolera líquids

– si els vómits són verdosos o contenen sang o com pòsits de cafè

– si el nen manifesta signes de deshidratació (somnolència, decaiment important, ulls enfonsats, plora sense llàgrimes, boca seca, micciona poc)

– si el nen té dolor abdominal intens que no millora, mal de cap ó febre alta.

 

Generalment, el tractament farmacològic dels vómits no està indicat.

Només en casos seleccionats s’utilitza Ondansetron (sota prescripció médica, ús a urgències a nivell hospitalari) per garantir la tolerància oral.

 

Equip de Pediatria EAP Lluís Millet (Esplugues de Llobregat)

Publicat dins de Sense categoria, vómits | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Vómits en nens, com actuar

4

Els vómits són una manifestació molt freqüent de patologia diversa pediàtrica (habitualment no greu; inclús poden no tenir cap significació patològica), no només digestiva (principalment gastritis i gastroenteritis, infeccioses, sobretot víriques; hi ha causes quirúrgiques com apendicitis (habitualment nens més grans) o invaginació intestinal (habitualment lactants-nens petits)), sino també per quadres molt comuns catarrals, otitis, amigdalitis, i altres menys incidents (en context de bronquitis, pneumònia, meningitis…) així com processos no infecciosos (com ara reaccions al.lèrgiques o d’intoleràncies).

El més important en l’actuació davant el nen que vomita és evitar la deshidratació, especialment si, a més, presenta diarrea (s’incrementen les pèrdues de líquid i ions). En general, el risc de deshidratació és més gran com més petit és el nen.

No s’han de confondre amb les “regurgitacions”, freqüents en lactants menors de 6 mesos d’edat, que treuen petites glopades de llet després de les preses.

Es recomana l’aport de Solucions de Rehidratació Oral (“Suero Oral”), que es venen a farmàcies, administrades en quantitats petites (entre 2.5-5-10ml segons edat del nen)cada 5 minuts (per aconseguir una bona tolerància oral). Segons l’acceptació durant les primeres hores, es pot anar augmentant la freqüència i quantitat de l’aport. Es venen amb diferents presentacions (en sobres per barrejar amb aigua (cal revisar prospecte per una bona preparació de cada producte), en bricks o ampolles ja preparats, amb diferents sabors; també n’hi ha en forma de gelatina ó “gelat”). Algunes presentacions porten incorporats probiótics (que poden ser beneficiosos en processos digestius i altres, a criteri del pediatra prescriptor) i Zinc (beneficiós en diarrees).

Un cop el nen toleri adequadament els líquids, es podrà oferir menjar sólid, sempre en petites quantitats, progressivament, i sense forçar.

 

Equip de Pediatria  EAP Lluís Millet (Esplugues de Llobregat)

Publicat dins de pediatria, vómits | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

L´Equip d´Atenció Primària Lluís Millet supera l´acreditació del Departament de Salut

Resultat d'imatges de acreditat

Resultat d'imatges de felicitació eap lluis millet

L´EAP Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat ha superat l’auditoria de l’acreditació del Departament de Salut, amb un assoliment excel·lent dels estàndards. Aquest és un magnífic reconeixement a l’esforç de tots els membres de l’equip i un bon punt de partida per implementar un millor funcionament, més participat i orientat al servei dels usuaris i al creixement professional.

L’objectiu principal de l’acreditació és impulsar la millora contínua de la qualitat en l’atenció de salut. En total, s’avaluen 347 aspectes, inspirats en estàndards europeus, de bona pràctica assistencial com el lideratge, la planificació, la gestió de l’equip, la satisfacció dels pacients o les aliances i la gestió dels recursos.

Precisament, a partir de l’any que ve, l’acreditació serà una condició imprescindible per formar part de la xarxa pública d’atenció primària i s’haurà de renovar cada quatre anys.

Un cop assolida l’acreditació, l´equip d´Atenció Primària Lluís Millet ha d’implantar plans de millora en aquelles categories que han obtingut un resultat més feble, i posteriorment es fa un seguiment de la seva evolució.

Aquest sistema d’acreditació va ser impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i elaborat per professionals experts en atenció primària i experts en metodologia d’avaluació de la qualitat, amb el consens de les societats científiques, col·legis professionals i patronals.

L’acreditació d’equips d’atenció primària comprèn les activitats desenvolupades per aquests equips:  Medicina de Família, Pediatria, Infermeria, Treball Social i Odontologia i en els vessants tant assistencials com preventius, educatius i de promoció de la salut.   

Publicat dins de Felicitació | 1 comentari

Alimentació a la primera infància (0 a 3 anys)

primera-infancia

 

El passat dia 9 de Novembre de 2016, l’equip de pediatria EAP Lluís Millet va assistir a la presentació de la nova guia “Recomanacions per a l’alimentació durant la primera infància, de 0 a 3 anys” de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Generalitat de Catalunya), dins el PAAS (Plà Integral per a la Promoció de la Salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable), al Centre Cívic Mas Lluí (St Feliu de Llobregat). Acte dirigit per l’Agència de Salut Pública, a càrrec de la Nutricionista Gemma Salvador. I amb la participació conjunta dels equips de pediatria d’atenció 1ª de salut i hospitals, responsables de llars d’infants, tècnics municipals de salut i d’ensenyament.

La guia actual tracta de l’actualització i consens de les recomanacions d’alimentació saludable en nens entre 0 i 3 anys d’edat, amb nous enfocaments i reforç d’aspectes clau com:

– Calendari d’incorporació de nous aliments (flexibilitat en l’ordre d’incorporació), textures i quantitats dels mateixos. Amb especial incidència en el respecte als mecanismes de “sacietat-gana” de l’nfant: NO FORÇAR l’alimentació.

– L’àpat com a espai de trobada-comunicació-educació dins la família i l’escola.

– Alletament matern (exclussiu fins als 4-6mesos).

– Control de la ingesta de proteïnes.

– Els llegums com a plat únic. Superaliment 2016.

– Composició d’un bon esmorzar.

Us podeu descarregar la Guia a la pg. web del Gencat. Hi trobareu totes les recomanacions ampliades i consells per una alimentació saludable.

El vostre equip de pediatria us assessorarà de la millor manera a la revisió corresponent.

 

Publicat dins de Alimentació, pediatria, Sense categoria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Peak-Flow

El flux expiratori màxim es denomina FEM. 
.
També es pot dir FEF (flux expiratori forçat), PEFR (pic expiratori forçat), pic-flux, àpex de flux o Peak-Flow.
El FEM és el flux d’aire obtingut durant una expiració forçada realitzada després d’una inspiració màxima.
Es mesura amb el mesurador del FEM o Peak Flow Meter.
El mesurament del FEM mai no pot substituir la realització d’una espirometria, ja que depèn de l’esforç i no informa de l’estat de les vies aèries petites.
 .
Característiques del Peak-Flow:
.
El mesurador és un tub tancat per un extrem i un broquet a l’altre, a través del qual s’expira. La força de l’expiració mou una agulla a través d’un rail instal·lat a l’interior del tub i en paral·lel a aquest. L’agulla es desplaça fins al punt on s’ha produït el màxim flux o esforç expiratori instantani. El mesurador té una escala graduada de mesurament on es posiciona l’agulla, i dóna el mesurament en litres/minut. L’escala graduada mesura fins a 800 l/min en els mesuradors d’adults i fins a 400 l/min en els de nens
 .
Com es realitza la prova:
.
    • Col·loca’t dret o assegut amb l’esquena recta.
    • Subjecta el mesurador amb suavitat, en sentit horitzontal, evitant que els dits toquin l’agulla.
    • Posa el mesurador a “0”.
    • Inspira profundament per la boca i bufa pel broquet fort i ràpid amb els llavis tancats i sense interferències de les dents o la llengua sobre el flux de l’aire.
    • Repeteix la maniobra 3 vegades. Anota el millor registre. Es considerarà que la prova és vàlida si de 3 mesures en 2 hi ha una diferència menor de 20 ml.
Manteniment del Peak-Flow
El mesurador s’ha de netejar regularment amb aigua calenta (no superior a 60º) i sabó. S’ha d’assecar molt bé, ja que habitualment el rail pel qual es desplaça l’agulla sol ser de ferro i es podria produir òxid que podria frenar l’agulla.
.
Existeixen diversos mesuradors de FEM homologats; assegura’t que el teu ho estigui.
.
Valors de referència del FEM
Els valors teòrics més coneguts són els de Gregg i Nunn (1989) per a adults i els de Godfrey (1970) per a nens.
.
Els millors valors de referència són el teu propi registre durant un període en què et trobis clínicament estable.
.
Com obtenir els teus valors de referència
Per obtenir els valors de referència personals has de realitzar la prova dues vegades al dia (matí i nit) durant 2-3 setmanes i anotar el millor registre de tres intents. Si prens medicació broncodilatadora, la prova del matí s’haurà de fer abans de la presa del broncodilatador; i la prova de la nit, 15 minuts després de la presa del broncodilatador.
.
Els valors obtinguts en els mesuraments del FEM els pots anar anotant en una taula mensual. Aquesta taula consta d’un gràfic en què unint els punts amb els valors obtinguts s’obté una línia que representa la teva funció pulmonar durant aquells dies. Pots apuntar també els símptomes i la medicació presa aquells dies.
.
CALCULADORA DE VALORS DE REFERÈNCIA
1
.
 3

DOCUMENTACIÓ

.
Publicat dins de Peak Flow, Sense categoria | Deixa un comentari

Vacunació Antigripal en Pediatria

1

Ha començat la campanya de vacunació antigripal d’aquest any, per a població de risc (persones que presenten alt risc de complicacions derivades de la grip ó que conviuen amb persones de risc d’emmalaltir).

A la població pediàtrica, nens i nens majors de 6 mesos d’edat que tenen alguna malaltia crònica cardiovascular, neurològica-neuromuscular o respiratòria (com Asma, Fibrosi quística, Bronquiectàsies, Displàsia broncopulmonar, Bronquitis de repetició…).

Altres malalties incloses com a població de risc i amb indicació de vacunació antigripal serien:

– malalties metabòliques (com la Diabetes)

– obesitat mòrbida

– insuficiència renal

– malalties de la sang (hemoglobinopaties, anèmies)

– asplènia

– malaltia hepàtica crònica

– immunosupressió

– càncer

– patologia que comporti disfunció cognitiva (com Síndrome de Down, entre d’altres)

– tractament perllongat amb àcid acetilsalicílic

Demaneu visita amb la vostra infermera pediàtrica per a l’administració de la vacuna.

Equip de Pediatria EAP Lluís Millet

Publicat dins de Grip, pediatria, Sense categoria | Deixa un comentari

Pediatria: ús correcte dels inhaladors

Algunes vegades és necesari els inhaladors a l’edat pediàtrica pel tractament d’ algunes patologies respiratòries.

És molt important una correcta técnica dels inhaladors per què el tractament sigui efectiu.

Es recomana l’ús de d’inhalador amb càmera a l’edat pediàtrica, amb mascareta en nens petits i a partir dels 6 anys, pot fer-se sense mascareta.

La primera vegada que es faci servir la càmera ó després d’haver-la rentat, s’ha d’impregnar amb 5-10 puffs abans de l’ús.

Un cop finalitzat el tractament ó un cop per setmana, cal rentar la càmera:  amb aigua i sabó-rentavaixelles , esbandint bé amb aigua i deixant-la eixugar a l’aire lliure.

Recorda portar la càmera a la consulta quan sospitis que la necessita.

TÈCNICA AMB MASCARETA

Destapar l’inhalador , sacsejar-lo uns 5 segons en posició vertical i conectar-lo a la càmera.

Posar  l’infant incorporat o semi incorporat.

Col·locar firmament la mascareta sobre el nas i la boca del nen/a.

Prémer un cop el polsador de l’inhalador amb la càmera horitzontal i esperi que el nen hagi respirat 10 vegades.

Retiri la càmera i esperi un minut a administrar la següent dosi.

Rentar la cara del nen i oferir una mica d’aigua.

inhalador-2inhalador-1

TÈCNICA SENSE MASCARETA ( A partir dels 6 anys)

Destapar l’inhalador , sacsejar-lo uns 5 segons en posició vertical i conectar-lo a la càmera.

Posar  l’infant incorporat o semi incorporat.

Introduir el broquet de la càmera dins la boca.

Prémer el polsador de l’inhalador un cop amb la càmera horitzontal.

Respirar 10 vegades.

Retirar la càmera i esperar un minut fins administrar la següent dosi.

Glopejar amb aigua i netejar la zona del broquet.

inhalador-3

Equip de Pediatria EAP Lluís Millet (Esplugues de Llobregat)

Publicat dins de pediatria, Sense categoria | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

BRONQUIOLITIS, QUÈ PODEM FER PER QUE NO LA PATEIXIN ELS NOSTRES LACTANTS?

La bronquiolitis és la primera “bronquitis” en un menor de dos anys. Es tracta d’un quadre respiratori de vies baixes que produeix obstrucció dels bronquiols, amb tos i fatiga.

Pot produir una hiperreactivitat bronquial posterior els primers anys de vida del nen, que consisteix a tornar a fer bronquitis per qualsevol virus respiratori catarral.

bebe-tose-p

El virus implicat en gran part dels casos és el VRS (virus sincitial respiratori), que és EPIDÈMIC, als mesos freds, i s’associa més que altres virus a la hiperreactivitat bronquial posterior.

La gravetat és variable, però pot ocasionar un quadre de dificultat respiratòria greu, especialment en lactants petits. Són FACTORS DE RISC : la prematuritat, ser MENOR DE 3 MESOS DE VIDA, patir una malaltia de base ( cardíaca, pulmonar, de immunodeficiència..) Com més petit és un lactant, més probabilitats hi ha que la bronquiolitis sigui més greu.

PER AIXÒ ÉS IMPORTANT LA PREVENCIÓ (i aquestes mesures valdrien també  per la grip i els altres virus respiratoris). La transmissió del virus respiratoris és bàsicament pel contacte amb les mans i la saliva a la zona peribucal i nasal (de mans a boca o a nas). Per això hem de rentar-nos  les mans dedicant temps i cura (amb aigua i sabó i esbandir bé amb aigua, o utilitzant sabons antiséptics que no necesiten esbandir), sempre abans de donar de  menjar el nen o fer rentats nasals . També fer una correcta ventilació dels habitatges, diàriament.

Els adults , i sobretot els nens escolars, que estiguin amb mucositat, tos, estornuts, han d’evitar estar en contacte a la zona peribucal del lactant petit i les seves mans (que es  pot posar posteriorment a la seva boca). S’ha d’evitar tossir o esternudar davant del nen  i fer servir mocadors d’un sol ús.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari